Músic i cantant. Nét de Carles Riba. Amb J. Pujol formà el duet Pau i Jordi i s’integrà al Grup de Folk. A aquesta època pertanyen cançons com Noia de porcellana (Dioptria, 1969-70). Evolucionà després vers el gènere rock (Accid Elèctric Alquimístic Xoc, 1975) i participà del moviment anomenat "psicodèlia". Altres discs seus són Amarga crisi (1981), Transnarcís (1985), Disc dur (1993) i De Riba a Riba (1993), aquest sobre textos dels seus avis. El 1996 reedità el treball Licors, del 1976. El llibre titulat Lletarada (1997) recull els textos de totes les seves cançons.